Jornades de Teologia a la Seo d’Urgell
Els passats dies 27 i 28 d’agost el Seminari diocesà del Bisbat d’Urgell acollí les Jornades de Teologia, enguany centrades en la vida i obra de dues grans dones del segle XX: Simone Weil i Edith Stein. Vam assistir-hi un petit grup de la Parròquia de Valldeflors entre un nombrós auditori de 170 persones.
Simone Weil
Simone Weil (1909–1943)
El primer dia el Dr. Josep Otón, catedràtic i professor d’institut que va fer la tesi doctoral i ha escrit diversos llibres sobre Simone Weil, ens va fer un tast de la seva apassionada i controvertida vida. Neix a París al 1909 en una família jueva no practicant. Tot i ser d’ascendència burgesa, mostra des de ben jove una preocupació per les persones més desafavorides i es dedica a donar classes als obrers, simpatitzant amb les ideologies esquerranes del comunisme i l’anarquisme.
Dona d’una gran intel·ligència i cultura, el seu anhel és experimentar en la pròpia pell tot allò que pensa i escriu i, coherent amb les seves idees, vol compartir la mateixa sort que els obrers: treballa a la fàbrica Renault, a la verema, i tot i ser pacifista participa en la guerra civil espanyola en les Brigades Internacionals.
Se significa com una pensadora i activista d’esquerres. Per això, quan uns anys més tard de la seva mort es publiquen els seus quaderns, la commoció s’estén entre els cercles intel·lectuals en descobrir la profunda vida espiritual que mostren. La seva cerca de la veritat, l’ajut d’algunes persones clau amb qui pot compartir i discutir les seves inquietuds i algunes experiències de comunió amb quelcom més gran que ella que la sobrepassa, la porten a apropar-se al catolicisme, amb una especial devoció per l’Eucaristia. Es planteja el bateig, però els seus escrúpols fan que no s’hi acabi decidint. Mor de tuberculosi als 34 anys en plena Segona Guerra Mundial.
Per qui vulgui apropar-se al seu pensament, «La gravetat i la gràcia» recull escrits dels seus quaderns, a part de molts altres llibres d’ella o sobre ella que s’han publicat a causa de l’interès que suscita el seu testimoniatge vital d’autenticitat que interpel·la el món modern en els seus reptes de justícia social i en la manera d’afrontar el sofriment, del sentit de la creu, del dolor. De com a través de l’atenció, de l’escolta amorosa del silenci, la gràcia ens farà descobrir la bellesa que amaga el patiment.
Edith Stein
Edith Stein (1891- 1942)
L’endemà li arribà el torn a l’Edith Stein (1891-1942) de la mà del nostre conegut i estimat Dr. Francesc Torralba. Dona també jueva, de família confessional, la seva mare, vídua amb set fills que han sobreviscut d’onze germans, té un disgust quan la seva filla petita, l’Edith, abandona la fe en l’adolescència. D’una intel·ligència prodigiosa, fou la primera dona de la història en defensar una tesi doctoral. Estudià filologia germànica però sobretot s’especialitzà en filosofia i fou admesa en el cercle selecte de deixebles de Husserl, filòsof, matemàtic i pare de la Fenomenologia, corrent filosòfic que influí profundament en el seu bagatge acadèmic. Topa, per això, amb els prejudicis de l’època, i per la seva condició de dona i jueva no se li permet donar classes a la universitat i exerceix de professora per a futures mestres en un institut, promovent una educació integral.
Esclata la Primera Guerra Mundial i se sent cridada a col·laborar com a infermera amb la Creu Roja Internacional. És un període que la marca molt per les experiències viscudes de patiment i dolor, i és quan comença el seu procés de conversió al catolicisme.
La filosofia de Max Scheler va ajudar-la a trencar molts prejudicis que tenia cap a l’església; també el fet d’observar la fortalesa d’esperit amb què afronta la mort a la guerra d’un filòsof amic la seva dona cristiana; i sobretot la lectura casual del llibre de «La vida de Santa Teresa». Es bateja l’any 1922, malgrat el rebuig de la seva mare. Aprofundeix en la teologia de Sant Agustí i sobretot de Sant Tomàs. Onze anys més tard entra al Carmel de Colònia sota el nom de Benedicta de la Creu. Té tot un epistolari on hi ha cartes que responen a l’astorament que li mostren el seu cercle d’amics filòsofs.
Quan Hitler puja al poder també respon moltes cartes de persones jueves desesperades. La repressió continua fins al punt que es veu obligada a anar a un convent holandès, però tot i així acaba sent capturada i enviada al camp de concentració d’Auschwitz on mor en una càmera de gas. Testimonis en la seva canonització (1998) expliquen l’esperança i el consol que infonia a les seves companyes de dissort. A part de l’epistolari, on mostra la seva part humana més íntima, té nombrosos escrits acadèmics de lectura més rigorosa. Aplica el mètode de Husserl a l’estudi de la persona humana, alliberant-se de prejudicis per tal d’observar amb atenció. Des d’allò més extern es va accedint al més intern, per capes, fins a descobrir l’essència del què som, que és Déu que està al fons nostre. Quan som conscients de la nostra fragilitat i la desesperació és una temptació potent, quan ja no podem fer res més per nosaltres mateixos, no ens queda més que abandonar-nos i posar-nos a les mans de Déu. Quan tot en la vida i en el món cau a trossos, Edith se sent sostinguda per Déu.
Les Jornades, viscudes en un ambient de germanor i de comunió, van cloure amb una missa concelebrada amb el bisbe Josep-Lluís. Que el testimoni d’esperança d’aquestes dues grans dones cristianes ens acompanyi i esperoni en el nostre camí.
Escrit per Montserrat Colomer
