Estiu de 2025, estiu en un any Jubilar (II)

Nombrosos estudis contemporanis en neurociència i psicologia confirmen el que les sagrades escriptures ja assenyalen: el descans dignifica la persona i dona l’oportunitat d’enfortir els lligams familiars i socials.
Aquests estudis a més indiquen que el descans activa xarxes cerebrals relacionades amb la imaginació, la consolidació de la memòria i la solució creativa de problemes. Parar per pregar i descansar, no és retrocedir; és conrear profunditat.
Una profunditat que cerca la celebració del Jubileu, sobretot quan es viu des d’una vida d’espiritualitat interior. Per això l’esperit del jubileu conserva una vigència poderosa. A dia d’avui no retornem parcel·les, (tot i que ho podriem fer) però sí que podem practicar la restitució de la nostra atenció, la llibertat del temps propi i sobretot el perdó interior i als nostres germans. L’any jubilar, llavors, pot interpretar-se com una invitació perenne: a viure com a un temps intens a confiar en la pausa, a reconèixer que hi ha saviesa i bellesa en el descans.

Mn. Alfons