38a. Vida Creixent a Montserrat – Trobada 2026.
Dos dies desprès de la solemne celebració de la Mare de Déu de Montserrat, el 29 d’abril de 2026, més de 800 persones, membres de Vida Creixent de Catalunya i les Illes, enfilaven la pujada a la muntanya santa amb més de 25 autocars que venien d’arreu de les comarques catalanes i dels grups arribats de Balears, per a la 38 Trobada Interdiocesana que fou molt festiva i de celebració de la Fe.
Més de 25 autocars provinents d’arreu de Catalunya i les illes Balears s’enfilaren cap a al muntanya santa.
Vida Creixent del Pallars hi aportava alguns cotxes privats i tres autocars amb els grups d’Isona. La Pobla i Tremp, l’Orfeó de Tremp que es va unir a la Trobada Solemnitzant l’Eucaristia amb els seus cants, i un tercer d’Alba Jussà que va demanar unir-se a la visita a la Moreneta.
La trobada va iniciar-se a la plaça de la Basílica amb el retrobament dels assistent amb les salutacions i les abraçades, per alguns era la primera vegada, d’altres els calia avivar la memòria per recordar la seva primera trobada, tots però gaudint de l’amistat i del sol que lluïa.
Acabada la Missa Conventual poc a poc vàrem entrar a la Basílica lluint l’acreditació de Vida Creixent que ens havien repartit i agafant el llibret de cants que ens recordava el lema del dia: “més àgils o més lents, la fe ens fa valents” , la celebració que fou concelebrada per mes de trenta preveres que acompanyaven els diversos grups, i fou presidida pel bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Xavier Gómez.
En la seva homilia va reconèixer la importància del testimoniatge de Fe de la gent gran i de la seva actitud de servei imitant Maria que va pujar a la muntanya a ajudar a Elisabet, i aportar alguna experiència viscuda de com, avui, persones concretes demanen sagraments a l’església degut al testimoni dels seus avis, i va animar a seguir, amb discreció, i a voltes silenciosament, però insistentment a mantenir la fe en temps de molt de soroll com son els moments presents.
La plaça fou, de nou, testimoni de les fotografies de grup i algun que altre record de Montserrat fou comprat camí del Dinar de germanor que tots els assistents varen compartir, realment feia goig veure tants comensals vinguts d’arreu. El cant “l’Hora dels Adeus”, amb totes les mans entrelligades clogué la Trobada.
