Diumenge Quart d’Advent. Cicle-B
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
(Lc 1, 26-38)
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria.
L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:
«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»
Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així.
Però l’àngel li digué:
«No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.»
Maria preguntà a l’àngel:
«Com pot ser, això, si jo no tinc marit?»
L’àngel li respongué:
«L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.»
Maria va respondre:
«Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
Volem posar a punt les nostres làmpades.
Quan falta un dia pel Nadal encenem el quart llum. Correspon a aquest quart diumenge d’Advent. Volem posar a punt les nostres làmpades, volem encendre la nostra fe, la nostra esperança, el nostre compromís, tot com una flama d’amor. Ens preparem perquè Déu pugui néixer en els nostres cors. No ens quedem amb un Nadal de superficialitat i consumisme.
Acabem d’escoltar el text ben conegut de l’anunci de l’àngel a la Verge Maria. Repassem-ne el contingut perquè enriqueixi el nostre cor:
Déu te guard. Alegra’t.
És la primera paraula que escolta Maria.
Alegra’t és la primera paraula que sent en el seu cor qui es prepara per a viure una experiència nova. Enmig d’aquests temps d’incertesa i foscors, amb massa problemes i dificultats, el primer sorprenent que se’ns demana és que no perdem l’alegria. Era la mateixa invitació que ens feia Sant Pau diumenge passat. Ho recordeu? “Alegreu-vos sempre en el Senyor. Ho repeteixo. alegreu-vos”.
Hi ha el perill que ens estiguem perdent el millor de la vida. Ens acontentem amb la satisfacció, amb el plaer i les diversions que ens proporcionen benestar. En el fons sabem que és un equivocació, però no ens arrisquem a creure que només Déu ens pot conduir pels camins de la veritable alegria.
El Senyor és amb tu.
L’alegria a la que se’ns convida no es un optimisme barat ni un autoengany. És l’alegria interior i la confiança que neix en qui s’encara a la vida amb la convicció que no està sol. Una alegria que neix de la fe. Déu ens acompanya, ens defensa i vol el nostre bé. Podem queixar-nos de moltes coses però mai podrem dir que Déu ens ha abandonat. En el moments més difícils, en el nostre cor sentirem que Deu es el nostre refugi i salvador.
No tinguis por.
Continua l’àngel. L’alegria és impossible quan es viu plens de temors que ens amenacen per fora i per dins de nosaltres mateixos: por al futur, a la malaltia, a la mort. Ens fa por el sofriment, quedar-nos sols, no ser estimats. La por ofega la vida, paralitza les forces, impedeix caminar. Com podem sentir i actuar de manera positiva i esperançadora? Hem oblidat que tenir cura de la nostra vida interior és més important que tot el que ens ve de fora. Si estem buits per dintre som vulnerables a tot. Sens va fonent la nostra confiança en Déu i no sabem com defensar-nos dels mals que ens assetgen.
Has trobat gràcia davant de Déu.
No solament Maria, també nosaltres podem escoltar aquestes paraules perquè tots vivim sostinguts per la gràcia i l’amor de Déu. La vida comporta dificultats i preocupacions. La fe en Déu no és una recepta per a resoldre els problemes de cada dia. Però tot és diferent quan hom viu cercant en Déu llum i força per afrontar-los. Germanes i germans, necessitem preparar-nos de cor per celebrar el Nadal. Cadascú viurà el seu propi Nadal. Aquests dies, per què no provem desvetllar en nosaltres la confiança en Déu i la joia de saber-nos acollits per Ell?
Mn. Ramon Sàrries
