Segons el Diccionari d’Estudis Catalans (DIEC) la Cendra és un residu mineral pulverulent de la combustió de la fusta, del carbó, etc. És a dir, una pols resultat d’allò que s’ha cremat i consumit. A més, la cendra, a la pagesia, és utilitzada per allunyar plagues, eliminar fongs i cicatritzar branques ferides. Per aquestes característiques esdevé el signe propi del temps de conversió i purificació, la cendra doncs és el signe visible de l’inici de la Quaresma.

Aquestes característiques són una inspiració per a fer una sèrie d’accions en la nostra vida, si de veritat volem portar a la realitat el que representa la imposició d’elles damunt el nostre cap. Certament no hem de calar foc a les nostres llars, sinó mes aviat, hem de pensar en quines són aquelles accions de la nostra vida que necessiten ser cremades i reduïdes a la pols. Trobarem que són aquelles que no ens porten felicitat, són aquelles que d’alguna manera ens amoïnen, que ens porten esclavitud i ens fan mal. Cal pensar-ho i tenint-ho clar, cal posar en marxa aquesta acció que ens portarà a una neteja-purificació de les accions a la nostra vida.

Però no ens quedem només en aquesta acció bàsica, sinó que fent-la ens adonem que ens porta a un exercici molt important, el del canvi, el de la conversió, el de reconèixer que a la nostra vida, de tant en tant, és necessari fer neteja d’aquestes coses, que al final reconeixem com a pecat. Diem pecat d’elles. Sí, perquè causen mal, a nosaltres mateixos i a aquells qui es veuen afectats per elles. I per això, per assolir una realitat més profunda del signe de la cendra, hem de cercar el sagrament de la reconciliació i del perdó. Perquè rebent-lo portarem a la realitat l’última característica i significat de la cendra, el de ser abonament per tindre una bona collita; és a dir, per ser millors persones cada dia.

Mn. Alfons