La força de la Comunitat
El 7 de Març al vespre, a la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors es van reunir un centenar de persones en la primera Conferència Quaresmal d’enguany. Es recuperava, així, aquesta llarga tradició truncada per la pandèmia del COVID-19.
Mn. Alfons, va emmarcar el tema de la conferència: “La força de la Comunitat” dins el procés de renovació constant que ens ofereix la Quaresma, i tot seguit va presentar el ponent Francesc Torralba, Doctor en Filosofia i Teologia.
En un primer moment el Dr. Torralba exposà com la persona ha estat creada per a viure en comunitat. Aquesta, és el lloc a on coneixes l’altre i et re-coneixes a tu mateix. Fins l’eremita viu en la relació amb Déu. I en aquesta relació descobrim com “la comunitat és l’espai on la persona és un conegut i re-conegut pels seus membres”, és el lloc on es pot reconèixer a si mateix, amb les seves qualitats i febleses. Dins la comunitat, la persona té un nom i cognom, és a dir: té una identitat pròpia. Identitat que quan és present se li té en conte i quan no, es troba en falta.
Amb molta diversitat d’exemples va descriure tres estadis o etapes graduals, que s’interposen, i que esdevenen necessàries per assolir la comunitat que està en constant construcció:
La Tolerància és la capacitat de respectar que l’altre pugui ser i manifestar-se tal com és. Escoltar el que diu i fa l’altre abans d’emetre’n cap judici de valor, genera una mínima empatia que és la constructora de l’espai de “Comú-Unió” base de tota comunitat. Aquesta, quan és autèntica, és diversa i vol gaudir de la seva diversitat que és fruit del “dons rebuts” per tots els seus membres.
L’acceptació de l’altre en la seva manera de ser, demana un pas més: una certa renuncia a intentar que l’altre sigui com jo vull o crec que ha de ser, ell ha d’esdevenir ell mateix. La “correcció fraterna” del que no ens agrada de l’altre, mai ha de ser una “crítica pública”. En canvi l’exaltació dels valors i les qualitats de l’altre si que mereixen categoria pública. Varis exemples de la relació pares i fills i de vivències comunitàries il·lustraren molt bé aquest punt.
Aprendre sempre de l’altre i a l’inrevés, és el tercer graó en la vida de la comunitat, aquest aprenentatge constant és l’element que més la cohesiona, més li dona força i la fa créixer, per això, a més de la Pregària, la Paraula i els Sagraments que són vida per a la comunitat, ens cal descobrir i potenciar de nou altres espais comunitaris com la formació i el compartir, fent realitat que: “Compartir-hi tot, és font de riquesa i això és la força de la comunitat”.
Un breu col·loqui va cloure la conferència escoltada amb molta atenció.
J. Pujol
