Vora un centenar de persones es varen aplegar a la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors al vespre del dia 30 de Març, per escoltar la segona conferència quaresmal que va reflexionar sobre: “Obrir la Bíblia i aprendre-la a llegir”. Mn Alfons, rector de la parròquia, va presentar el ponent: Mn Armand Puig i Tàrreg, Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i Rector del Seminari Major Interdiocesà. A més en destacà el seu gran coneixement de la Bíblia, ja que en fou el coordinador de la seva traducció al català coneguda com la BCI (Bíblia Catalana Inter-confessional) que des de la seva aparició a l’any 1993 s’han fet múltiples edicions i publicat més de 200.000 exemplars, així com la versió disponible per internet.

“La Bíblia és el llibre més traduït i versionat de tota la història humana” totes les llengües la tenen traduïda, així és com en situar la seva importància el ponent, només iniciar la seva exposició que desglossà en 5 punts i 3 actituds espirituals.

1.- La Bíblia és la història de la relació de Déu i l’home, és un diàleg on es mostra un Déu proper que actua i és ben present en la història i al que l’home respon amb més o menys fidelitat. Un breu repàs a l’inici del llibre del Gènesi que el descrigué com “el somni de Déu”, on la Paraula crea, il·lustrà bellament aquest primer punt.

2.- La Bíblia és alhora un relat poderós que capta a l’oient, “una vegada hi havia…”. És una narració de fets i d’esdeveniments que ens fan pensar també com i on som, com ens interroga i ens afecta ara i aquí. Reflexionar sobre el relat del Naixement de Jesús i els pastors del capítol 2 de Lluc, i la transcendència històrica del Nadal.

3.- La Paraula de Déu també és bellesa i poesia exemplificant-ho amb el salm 62: “Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua”. Va comentar en el mateix sentit diversos llibres, com els Proverbis, la Saviesa i, com no, el Càntic dels càntics, recitant-ne algun text molt bonic.

4.- Quant arribem als Evangelis, la Bíblia es “focalitza” en Jesús de Natzaret, el Fill de Déu, fent-nos adonar que Jesús no ens parla des del poder ni la prepotència, sinó des del servei, des de rentar els peus, des del perdó. Cità la bellesa del quadre “El retorn del fill pròdig” de Rembrandt, indicant que Déu acull amb el Perdó el mal del món.

5.- La Bíblia és memòria del passat, esperança del futur i salvació del present. Aquesta idea és ressò de la nostra pròpia vida, de la nostra pròpia experiència vital, que té passat, present i futur. Per això la mirada al present és, malgrat les circumstàncies, plena d’esperança, que empeny a la transformació positiva del món.