Pasqua 2025 un temps jubilar d’esperança

La Nit Santa de Pasqua és per a nosaltres la nit de les nits, aquella en la qual la foscor esdevé llum, i la mort vida. Això ens fa exclamar «Oh culpa sorto­sa, que ens ha merescut un Redemp­tor tan gran!» La por, la tenebra i l’an­goixa d’aquell primer Divendres Sant esdevenen joia i llum i, certament, també desconcert. Mai no serem capaços de copsar d’una manera plena el misteri de la Pasqua, veiem el que veiem i tan sols amb els ulls de la fe podem intuir que darrera del que veiem hi ha quelcom de molt més gran, la victòria de la vida sobre la mort.
Aquesta és la nostra esperança, perquè viure la Pas­qua no és altra cosa que viure l’esperança. Allí on semblava que tot havia acabat, de fet tot començava. En un mon desesperançat, on allò material s’imposa a qualsevol altre consideració que puguem fer, hem de viure aquesta esperança i hem de mirar, de pro­curar, de cercar la manera de fer-la viure. Si Crist ha vençut la mort ho ha fet per a tu i per a mi, ho ha fet per a tots, per als qui se n’adonen i per als qui no, per als qui s’ho creuen i per als qui ho rebutgen, dub­ten o ho menyspreen.