Anatomia de l’esperança.
Com ja fa més de 20 anys, la Parròquia de la Mare de Déu de Valldeflors va convidar-lo una vegada més, els últims anys la col·laboració del consistori contribuïa al fet que l’aforament quedés petit i enguany la Lira bastant plena, acollir persones vingudes de tota la comarca, per escoltar l’hàbil i profunda oratòria del filòsof i escriptor.
Després de la salutació de l’alcaldessa Sra. Sílvia Romero i de la presentació del ponent per part de mossèn Alfons Velásquez que a més va situar el tema de l’Esperança dins de la realitat d’un món actual, portat per un cert desencís i la prevalença de l’individualisme, el Dr. Torralba va començar precisant que no és l’Esperança.
“Hi ha tanta esperança tenaç en el cor humà”Aquesta cita d’Albert Camus, que encapçala el llibre “Anatomia de l’Esperança” del Dr. Francesc Torralba fou expressada amb profunda convicció per l’autor en la conferència i presentació del seu llibre, el vespre del passat 13 de maig de 2026 a la Lira de Tremp.
Ni ingenuïtat ni evidència ni indignació ni desesperació, que va desenvolupar molt àmpliament, “l’esperança edifica. Eleva cap amunt, cap a la immensitat del cel, fa transcendir l’ara i l’aquí i gràcies a ella un entreveu un futur lluminós que ningú no és capaç de copsar” com diu l’autor en el pròleg del llibre.
L’esperança es construeix amb tenacitat, amb constància i amb temps
L’esperança es construeix amb tenacitat, amb constància i amb temps, potser, afirmar: “uns sembren i altres seguen”, allò que avui tenim per assolit ha estat somniat com a desitjable i com a possible pels avantpassats que hi posaren, activament, la vida i el seu esforç en “encaminar el futur” amb convicció i alhora sense gaires evidències tangibles, però amb Esperança i força.
A través de molts exemples ens va il·lustrar que “l’esperança, en la mesura que és confiança personal, porta en la seva mateixa naturalesa, la possibilitat del fracàs. Pot ser ferida, humiliada, traïda.”, per això va remarcar que cal descobrir-ne el sentit comunitari que superi l’individualisme del nostre temps present, tot i que sovint la sola presència i l’acompanyament en silenci obre camí a la paraula guaridora, que tenia poques possibilitats de guarir, si fos pronunciada previ a l’acompanyament silenciós.
Molt contents i agraïts.
Un llarg aplaudiment
Un llarg aplaudiment reconegué l’expertesa de l’orador, que a continuació acollí un als que cercaven la seva dedicatòria al Llibre, cosa que amablement feu, després que el Sr. rector agraí a tots la seva presència tot recordant que l’endemà era la Festa de Sant Bonifaci, copatró de Tremp.
