Diumenge de Rams
Les portes de l’Església eren obertes de bat a bat, quan en sortien el sacerdot. el diaca, l’escolà i d’altres fidels que juntament amb ells havien preparat, sinodalment, totes les celebracions litúrgiques d’aquesta setmana central de la vida cristina.
Llegit el passatge evangèlic de sant Lluc que ens narra l’entrada de Jesús a Jerusalem, i un cop beneïdes les palmes, el celebrant ens va convidar a entrar a l’església proclamant, com els vilatans de Jerusalem: “Beneit el qui ve en nom del Senyor. Hosanna al fill de David”. El temple s’omplí de música de l’orgue que va acompanyar la celebració i també poc a poc dels fidels que escoltaren atentament les lectures amb la Passió de Jesús, proclamat a tres veus, de nou segons l’evangeli de Lluc, com pertoca al cicle C que llegim enguany.
En la seva homilia el nostre rector ens ajudà a ser més conscients del contrast entre l’aclamació a Jesús que havíem fet a l’entrada a l’església i la lectura de la Passió, amb el relat de la seva mort, i de com ens cal mirar més a Ell per tal d’identificar-nos millor amb Jesús i amb les seves actituds, si volem viure-les en el dia a dia i no només el la celebració d’un dia.
L’Eucaristia, que fou molt participada i viscuda, amb silenci i respecte, com el celebrant va destacar i agrair al finalitzar l’ofici, fou acompanyada en els diversos moments per la música de l’orgue.
Dimecres Sant
Una tarda de Reconciliació
Des de les 7 de la tarda i fins a iniciar-se l’Eucaristia a les 8 del vespre, els preveres de la parròquia varen atendre als fidels que volgueren rebre el sagrament de la Penitència, acollint la confessió en el silenci i recolliment de la Basílica.
Celebració de la Setmana Major 2025
Dijous Sant
El color blanc del vestits dels ministres, la solemnitat de la música de l’orgue, la recitació del Glòria, ens indicava i convidava a la joia i la festa, mentre escoltàvem la invitació de Moisés al seu poble a la celebració anual de la Pasqua recollida en el llibre de l’Èxode, l’assemblea responia al salm: ”El calze de la benedicció és comunió amb la sang de Crist”. Desprès la carta de sant Pau al cristians de Corint ens aportava el relat més antic que tenim de l’Eucaristia i l’Evangeli de sant Joan ens mostrà a Jesús Rentant els peus al seus deixebles.
Aquesta imatge fou visualitzada, davant l’altar, quan el celebrar, traient-se la casulla i posant-se l’estola diaconalment (creuada sobre el pit) es posar a rentar el peus d’uns infants de la catequesi, com a signe i fet de Servei tal com Jesús, el nostre Mestre i Senyor, ens ho havia ensenyat.
Després de la pregària dels fidels, uns pares portaren les ofrenes del pa i del vi per a l’Eucaristia, destacant el celebrant el sentit de família que participa i celebra junta la seva fe.
Acabada la celebració una processo per l’església portar la reserva Eucarística fins al monument que s’havia preparat al altar de sant Bonifaci on s’entonà l’himne del “Tantum ergo”. El grup de Meditació Cristiana de la parròquia havia preparat una motivació per a la pregària de silenci contemplatiu davant del Monument d’aquest Dijous Sant, al que el celebrant va convidar a tots els assistents, cloent-se aixñi la celebració.
Divendres Sant
Sant Viacrucis
De bon matí s’obrí l’església per a acompanyar el Crist clavat en Creu en processó pels carrer de la nostra vila, acompanyat per un bon nombre de fidels. Un cop la Creu va ser a la plaça de l’església s’inicia puntualment la lectura evangèlica que recull la primera estació del viacrucis que va ser llegida per un lector, desprès un dels ministres ens aportava la reflexió consegüent i junts pregàvem el Parenostre iniciant el camí pels carrers amb el cant “Per vostra Passió sagrada”.
El recorregut tingué 14 parades que son les estacions del viacrucis fins a retornar a l’església on acabarem el recorregut i la pregària amb un silenci respectuós.
Passió del Nostre Senyor Jesucrist
A les 6 de tarda l’acció litúrgica d’aquest divendres sant s’inicià en silenci i el celebrant prostrat a terra davant l’altar, en silenci i amb els ornaments de color vermell, per a fer memòria de la Passió i Mort del Senyor.
La lectura del Servent sofrent del profeta Isaïes i del salm 30 ens convidava a respondre-hi amb les paraules de Jesús a la creu: “Pare, confio el meu alè a les vostres mans”, preparant-nos a escoltar la Passió de Jesús que ens narra l’Evangeli de sant Joan, que fou proclamat a tres veus i enmarcat per cants de l’Orfeó acompanyat per l’orgue.
A l’homilia Mn. Alfons ens recordà que no som només espectadors visuals de la Passió de Crist, si no que seguint-lo a Ell, hem de prendre la nostra pròpia Creu i configurar així la nostra pròpia vida a la seva per esdevenir aunténticament testimonis vius seus.
La gran Pregària dels Fidels de la litúrgia romana on es fa present i es prega per tots els estament de l’església, p de la societat, pels jueues el poble de Jesús, els no creients i els agnòstics, per tots els necessitats i per la Pau. Un celebrant ens deia la intenció i fet un breu silenci de pregària personal l’altre celebrant feia la pregària. El text d’aquesta pregària que s’ha anat adaptant en les reformes litúrgiques té la seva inspiració en les primeres pregàries del ritu romà.
El diaca introduir, a continuació la Creu coberta amb una tela vermella, que descobrir en tres moments mentre deia “Mireu l’arbre de la Creu on morí el salvador del món”, a lo que responíem “Veniu i adorem-lo”, que vàrem fer a continuació tots els present anant a adorar la creu. El silenci de l’adoració fou acompanyat pels cants de l’Orfeó i l’orgue.
L’oració del Parenostre davant la reserva que el diaca havia portat del monument, va donar pas a l’última part de la litúrgia del dia, que com ens recordar el sacerdot avui no es celebra l’Eucaristia, sinó que combreguem amb la reserva del monument d’ahir.
La litúrgia s’acabà amb silenci amb el crits crucificat presidint l’altar que es deixar sense cap mantell.
En acabar el actes litúrgics pròpis de Divendres Sant, a les 20h. hi hagué l’exposició dels Pasos Pròpis de Tremp per la processó del Sant Sepulcre. D’aquesta exposició dels pasos, més endavant publicarem un article.
Celebració de la Setmana Major 2025
Solemne Vetlla Pasqual.
A les 10 del vespre del dissabte sant a l’entorn del foc, a la plaça de l’església ens reunirem per iniciar la Vetlla Pasqual. S’inicià amb la benedicció del Foc i l’Encesa del Ciri Pasqual que portava el diaca que ens conduir cap a l’interior del temple que romania amb les llums apagades i que s’il·luminà amb la llum del Ciri Pasqual i les candeles que havien encès del seu foc. Desprès es proclamar el Pregó Pasqual que canta la llum del Ciri que és imatge del Crist Ressuscitat, és un text dels més antics, bonics i teològics de la litúrgia cristiana.
L’Església va romandre a les fosques mentre es llegia el relat de la creació del Gènesi, el del Pas del Mar Roig de l’Èxode i el profeta Ezequiel, però s’encengué amb el repic de campanes al canta el Glòria per la gesta d’aquesta nit de Resurrecció, que ens descriu el sepulcre buit en l’evangeli de sant Joan.
Al costat del Ciri Pasqual hi havia dipositada l’aigua que seguidament fou beneïda, el text repassa la història de la Salvació des de la Creació. Després de la renovació de les promeses del Baptisme i la Professió de Fe, tota l’assemblea vàrem ser aspergits amb aquesta aigua baptismal, ja que el mossèn va recórrer tota l’església mentre tots cantàvem: “Un sol Senyor, una sola Fe, un sol Baptisme, un sol Déu i Pare”.
Aquesta, la Vetlla Pasqual, té una litúrgia molt rica en gestos, símbols i textos litúrgics provinents de les més antigues tradicions cristianes, alguns l’han anomenada: “la mare de totes les Vetlles”.
Acabada l’Eucaristia el Sr. Rector convidar a l’assembles a compartir una mica de vi dolç amb galetes, que tothom va agrair molt. Mentre tant el cel ens regalava unes quantes gotes d’aigua, com si els núvols del cel volessin participar, també, de la nostra Vetlla Pasqual
Diumenge de Pasqua.
A migdia del diumenge de Pasqua es va celebrar la Missa de Pasqua amb una nombrosa assistència de fidels i que començar amb l’orgue fent sonar amb solemnitat l’Al·leluia del Messies de Hendel.
L’Homilia ens ajudà a entendre que el pecat ens porta a la mort per mitjà de tres exemples:
- L’orgull ens allunya de les persones que tenim a la nostra vora i ens fa caure en un tarannà de persones distants i fredes com si estiguessim morts.
- Amb la mentida passa quelcom semblant: fa que les persones ens vagin apartant de la seva confiança donat que no es pot creure en el que diu el mentider, per això acaba també apartat de la vida en comunió amb els seus germans.
- Finalment la mandra fa que acabem ‘tombats’ a un llit o un sofà, morts de fastic i sense ganes de fer res.
Però que Crist amb la seva sang vessada la Creu ha fet possible que els qui moren per causa del pecat, poden ressucitar si creuen en Ell i segueixen els seus passos.
Acabada la Missa s’obriren les portes i la Orfeó va entrar cantant Caramelles entre el aplaudiment dels assistents. Un cop situats a l’altar oferir al presents el concert de Caramelles del dia de Pasqua, abans de passar pels carrers de kla nostra vila amb les seves cançons.
Text: J. Pujol
Imatges: R. Vela, C. Riveiro i S. Hervàs
Celebració de la Setmana Major 2025
