Afrontar el dol amb Esperança
Conferència: Afrontar el dol amb esperança

Afrontar el dol amb esperança.

“No hi ha paraules” és l’asseveració que titula l’últim de la centena de llibres, que ha escrit el Dr. Francesc Torralba, i amb ella inicià la Conferència que el passat 22 de Maig de 2025, pronuncià a la Sala de Plens, cedida pel Ajuntament de Tremp, a la Parròquia de la Mare de Déu de Valldeflors, per fer-hi la Conferència de Pasqua.
El conferenciant va afirmar que certament “les paraules es queden curtes”, per a poder sintonitzar amb el Dol profund, que es sent, pel dolor de qui perd un fill en plena joventut.

El Dr Torralba va relatar “l’esdeveniment” en primera persona la mort del seu fill.

El Dr. Torralba va relatar “l’esdeveniment” en primera persona afirmant que la mort de l’Oriol en un accident de muntanya als Pics d’Europa ara farà poc més d’un any, “li va canviar la vida i la de la seva família”.

Què faries si tens la certesa de que avui és l’ultim dia de la teva vida?

Preguntant als seus alumnes i cercant reflexionar sobre la fragilitat de la vida i el seu valor, aportant de la seva expertesa docent a la Universitat, un treball que fa amb els seus alumnes el Dr. Torralba de vegades els hi demana: “Descriu què faries si tens la certesa de que avui és l’últim dia de de la teva vida”, com llavors, en els relats dels seus alumnes, emergeixen els valors importants i alhora desapareixen les foteses.
Afrontar el dol amb esperança

L’importància de la cultura del agraïment.

L’Agraïment, sobre tot als pares dels seus alumnes, emergeix com a primer valor a salvaguardar en aquestes incertes últimes 24 hores, preguntant-se, l’acadèmic, perquè “no fer-ho ja?” i superar així la tendència a posposar el que sembla obvi i que sovint no manifestem quan toca, i lamentem profundament desprès no haver-ho fet.
La Magnanimitat que és focalitzar la vida vers allò que és gran, deixant en segon terme, potser fins més enllà, les foteses. La Humilitat que ens fa reconèixer les nostres limitacions, alhora que ens dimensiona correctament les qualitats. La no indiferència al sofriment aliè que actua i es mou a favor del sofrent, contribuint al procés d’assumir el Dol, fins a integrar-lo en la pròpia experiència com a lliçó de vida. La música com a catalitzador i evocador de les emocions, i alhora bona eina per a superar la nostàlgia paralitzadora. L’equilibri harmònic de les diverses activitats, que no l’evasió, contribueixen dialècticament a assumir el dolor. L’Esperança cristiana en la Vida en plenitud, que el conferenciant mostrà profundament arrelada per la fe en Jesucrist. La Paraula de Déu com a element guaridor i que va amorosir la ferida el dolor colpidor i els interrogants apareguts davant de la mort del fill.

Aquests foren alguns dels sentiments i de les virtuts que va exposar magistralment, davant un auditori que va escoltar molt atentament i que omplia la sala de plens, així com la sala contigua que s’havia acomodat a tal fi.

Una afectuós i calurós aplaudiment del divers públic assistent, rubricà les sàvies i eloqüents paraules del conferenciant, que havia estat presentat pels Sr. Rector de la Parròquia.

Afrontar el dol amb esperan

Acabada la seva exposició, l’autor donar per acabat l’acte, no sense atendre una a una les persones que volien la seva dedicatòria personal al llibre que havia estat el fil conductor de la conferència.

Escrit: J. Pujol
Fotos: P. Nayach

Entrada similar