El descans i la creativitat

El ‘temps de descans’ i la ‘creativitat’ no són realitats oposades en la vida cristiana: el descans, ben entès, ‘ordena el cor cap a Déu’ i, per això ‘fa possible una creativitat més rica, més humana i més fidel a l’Evangeli’.
El descans correspon a la voluntat de Déu: recordem que en el relat de la creació Déu “descansa”, i per això el descans té un caràcter sagrat. I es que en l’aspecte més humà el descans afavoreix la creativitat perquè permet que la ment humana funcioni d’un mode diferent del que ocupa durant el treball i la resolució immediata de problemes. Quan descansem, no deixem de pensar; més aviat, el nostre pensament es torna més lliure, integrador i obert a noves connexions. Ressona així l’acció creadora de Déu.
És el que afirma el Papa Joan Pau II el 8 de novembre de 2004 als membres de la Pontifícia Acadèmia de Ciències quan diu que en la creativitat artística i en el treball de les mans, l’ésser humà reflecteix el mode creador de Déu: mitjançant aquest “art” l’home apareix més plenament “a imatge de Déu”. En aquest sentit, la creativitat humana comparteix –sense confondre’s– amb la creativitat divina: l’artista participa de la passió de Déu per la creació.

Mn. Alfons