Aplaneu el camí!

La nostra societat es debat entre l’ambigüitat de l’autosuficiència de l’enginy humà com a solució als grans problemes globals: la misèria, la fam, les guerres, l’escalfament del planeta… i la constatació que aquests problemes globals no s’aturen tot i el desenvolupament tecnològic.
Sant Joan Baptista i el profeta Isaïes com a figures centrals del temps d’Advent ens recorden en aquest diumenge que l’esperança indefectible sols és possible si tornem a Déu el lloc que li correspon en la història, el de ser Senyor de les nostres vides. Tota la vida i missió de St Joan Baptista va ser la de preparar el poble de Déu per rebre el Messies. Aquell del qual l’apòstol sant Pere dirigint-se als cristians de les primeres comunitats cristines, ens diu a la segona lectura d’avui: “Nosaltres tal com Ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia”.
Però què necessitem per fer d’aquesta promesa una realitat?, com ens preparem per rebre Jesucrist el Senyor i fer que la nostra història humana prengui un nou alè de vida? Les quatre recomanacions de Sant Joan a l’evangeli d’avui conserven ple valor per als nostres dies:

• Una vida sòbria sense aferraments a luxes i vanitats
• Una vida de pregària que torni a Déu el lloc que li correspon
• Una vida humil que reconegui que hem fallat moltes vegades
• I una vida justa que presti atenció, especialment als drets dels més petits i desposseïts.

Ens serà de profit citar aquí una frase profètica de Sant Joan Pau II: “l’esser humà pot construir un món sense Déu, però aquest món acabarà per tornar-se contra l’home”.
L’esperança del món per tant està en construir llars on surten persones santes, es a dir persones que no sols creguin que existeix un Déu, sinó que Ell amb la seva gràcia és capaç de transformar les nostres vides. Mare Teresa de Calcuta davant la pregunta d’un periodista de que canviaria a l’església i al món, responia que començaria per canviar-se ella mateixa, és a dir convertir-se. I una altra frase que se l’atribueix és: Si vols canviar el
món ves a casa teva i estima la teva família.
Sant Joan diu al text d’aquest diumenge: “Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tant poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat amb aigua, però Ell us batejarà amb l’Esperit Sant.” Aquesta frase aclareix allò essencial: que Joan reconeix en Jesucrist un “més fort” però que aquesta força prové del que Crist porta a la nostra vida. Joan representa penedir-se del mal que hom ha fet, i això és clau, però no és tot. Més important fins i tot és rebre un impuls, una vida nova, que faci possible que d’aquí endavant obrem d’una altra manera. Això és el que porta l’efusió de l’Esperit Sant, que és el que ens ve a donar finalment Jesucrist.

Mn. Joan Pau Esteban