Què celebrem
el diumenge de Pentecosta?
Celebrem la vinguda de l’Esperit Sant sobre els Apòstols i la Mare de Déu cinquanta dies després de la Resurrecció de Jesucrist.
Origen
- Cristianament: Conmemorem el dia en què Maria i els Apòstols van rebre l’Esperit Sant.
- Arrels: Era una festa agrícola en què es celebraven els primers fruits de la collita.
- Origen religiós: Es la festa en que els hebreus celebren el moment en què Déu va lliurar la Llei a Moisès al mont Sinaí.
Significat de la Pentecosta
- Pentecosta fa referència als cinquanta dies que hi ha des de la resurrecció de Crist fins la plenitud que donà l’Esperit Sant a Maria i els Apòstols.
- Festa que tanca el Cercle Pasqual: La Pentecosta tanca el període pasqual.
- Compliment de la Promesa: La promesa de Jesucrist que el Pare enviaria l’Esperit Sant per guiar els Apòstols en la seva missió evangelitzadora.
- Relació amb la Resurrecció de la Vinguda de l’Esperit Sant: Subratlla la connexió entre la Resurrecció de Crist, la seva Ascensió, i la Vinguda de l’Esperit Sant.
Els 7 dons de l’Esperit Sant
La presència de l’Esperit Sant a les persones els hi concedeix uns “trets especials” segons inspira el mateix Esperit. Aquests trets especials, són anomenants Dons i en són 7.
L’efusió de l’Esperit Sant concedeix com a do la saviesa que ens assisteix i ens fa costat en el camí de la vida. L’Esperit de Déu és el mestre interior que torna savi el cor dels senzills i l’obre a acollir la paraula de Jesucrist, Saviesa del Pare.
El do que revela a les nostres ments la voluntat de Déu, ajudant-nos a comprendre millor els seus plans i propòsits.
L’Esperit introdueix el coneixement dels misteris del Regne de Déu. No es tracta sols de coneixement intel·lectual sinó d’experiència de Déu, en Jesucrist. L’Esperit ensenya les paraules de Jesús, les escriu en el cor dels fidels, les recorda als distrets i educa a viure cristianament en el món.
Se’ns revela a través de la inexhaurible font de la Paraula de Déu. El podem relacionar amb els termes bíblics de llum i de guia espiritual.
És un do diví que ens fa constants en la fe, ens envigoreix per resistir el mal i ens dona el coratge de testimoniar amb les paraules i les obres Crist, crucificat i ressuscitat.
Expressa l’actitud que guia les intencions i les obres davant Déu i els altres, segons el pensament diví. S’oposa a la impietat, les variades manifestacions i conseqüències de la qual són sovint descrites en els Salms i en els llibres sapiencials.
Qui estima no vol fer mal al seu estimat. És una actitud espiritual que no es pot reduir a la por de l’humanitat davant la transcendència i la santedat divines. Expressa, en canvi, la consciència de qui, sentint-se estimat i tocat per Déu, no pot viure fora de la lògica i de les exigències de l’Aliança de l’amor.
