El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Gn 2,2

En començar l’estiu, encarem el temps de fer vacances, el temps del repòs, del descans. La cita bíblica amb què es titula aquesta reflexió ens mostra com Déu mateix amb el signe de destinar un dia per reposar, després de tota l’obra de creació feta, beneeixi i assenyala la importància d’un dia de descans com a justa acció després de la feina feta. Jesús donarà plenitud a aquesta acció en consagrar el diumenge com el dia de descans setmanal. Com a Església hem entès aquest gran missatge i tenim documents com la Carta Apostòlica Dies Domini que ens parla del dia del descans per exel·lència, el Diumenge i els seus trets més significatius:

• Dies Domini: el dia del Senyor.
  Ens recorda com Déu des del principi és el Creador, Senyor del tremps i la història.
• Dies Christi: el dia de Crist.
  Crist és el Senyor i qui dona plenitud al temps i la història. Ell assenyala el diumenge com el primer dia de la setmana.
• Dies Ecclesie: el dia de l’Església.
  El diumenge és el dia de troba de tota la comunitat cristiana.
• Dies Homini: el dia de la humanitat.
  En el diumenge, dia de descans, la família s’hi troba per compartir el pa eucarístic i el de la taula.
• Dies Dierum: el dia dels dies.
  El diumenge és el dia que marca el ritme setmanal.

Us recomanem llegir aquesta Carta Apostòlica, molt encertada per aquest temps d’estiu. Ho podeu fer seguint el següent enllaç:

Carta Apostòlica Dies Domini

Mn. Alfons