Benvolguts germans i germanes:

En aquesta solemnitat de Tots els Sants, el nostre cor, superant els confins del temps i de l’espai, s’eixampla amb les dimensions del cel. En els inicis del cristianisme, als membres de l’Església també se’ls solia dir “els sants”. Per exemple, sant Pau, en la primera carta als Corintis, es dirigeix “als santificats en Crist Jesús, cridats a ser sants, amb quants en qualsevol lloc invoquen el nom de Jesucrist, Senyor nostre” (1Co. 1, 2).

En efecte, el cristià ja és sant, perquè el baptisme l’uneix a Jesús i al seu misteri pasqual, però al mateix temps ha d’arribar a ser-ho, conformant-se a ell cada vegada més íntimament. A vegades es pensa que la santedat és un privilegi reservat a uns pocs triats. En realitat, arribar a ser sant és la tasca de tot cristià, més encara, podríem dir, de tot home.

L’apòstol sant Pau escriu que Déu des de sempre ens ha beneït i ens ha triat en Crist “per a ser sants i immaculats en la seva presència, en l’amor” (Ef. 1, 4). Per tant, tots els éssers humans estan cridats a la santedat que, en última instància, consisteix a viure com a fills de Déu, en la “semblança” a ell segons la qual han estat creats.

Tots els éssers humans són fills de Déu, i tots han d’arribar a ser el que són, a través del camí exigent de la llibertat. Déu convida a tots a formar part del seu poble sant. El “camí” és Crist, el Fill, el Sant de Déu: ningú pot arribar al Pare sinó per ell (cf. Jn. 14, 6).

L’Església ha establert sàviament que a la festa de Tots els Sants succeeixi immediatament la commemoració de Tots els Fidels Difunts. A la nostra oració de lloança a Déu i de veneració als esperits benaurats, que ens presenta avui la litúrgia com “una multitud immensa, que ningú podria comptar, de totes les nacions, races, pobles i llengües” (Ap. 7, 9), s’uneix l’oració de sufragi pels qui ens han precedit en el pas d’aquest món a la vida eterna. Demà els dedicarem a ells de manera especial la nostra oració i per ells celebrarem el sacrifici eucarístic. En veritat, cada dia l’Església ens convida a resar per ells, oferint també els sofriments i els esforços diaris perquè, completament purificats, siguin admesos a gaudir per sempre de la llum i la pau del Senyor.

En el centre de l’assemblea dels sants resplendeix la Mare de Déu, “la més humil i excelsa de les criatures” (Dante, Paradís, XXXIII, 2). En donar-li la mà, ens sentim animats a caminar amb major impuls pel camí de la santedat. A ella li encomanem avui el nostre compromís diari i li demanem també pels nostres benvolguts difunts, amb la profunda esperança de tornar-nos a trobar un dia tots junts en la comunió gloriosa dels sants.

Paraules del Papa Benet XVI
Angelus a la Plaça de St. Pere
Dijous 1 de novembre de 2007