Jesús, la font d’aigua viva

Reflexió sobre l’evangeli del tercer diumenge de Quaresma

Avui, desprès d’escoltar aquest preciós passatge de la samaritana, també
nosaltres junt al pou de Jacob, on Jesús ens espera, hauríem: 1er) Renovar el
nostre baptisme; 2n) Obrir el nostre cor assedegat a Jesús, perquè Ell el saciï
amb l’aigua que salta fins a la vida eterna; i en 3er. lloc, Renovar-li el
nostre compromís de ser els seus missioners, de portar la seva Bona Nova
als germans.

1. Aquest evangeli va ser escollit per a preparar els catecúmens que havien
   de rebre el baptisme en la vigília pasqual. Els pares de l’Església al
   contemplar Jesús assegut junt al pou de Jacob, oferint a la samaritana
   l’aigua que dona la vida eterna, encoratjaven els que havien de rebre les
   aigües baptismals a renunciar a la vida de pecat, a sepultar l’antic Adam
   que tots portem dintre, per passar a una vida nova, a la vida de fills de Déu;
   i a professar, amb el ciri encès a les mans, que Jesús és de debò “el
   Salvador del món”.
   Diguem-li nosaltres, avui, a Jesús, gràcies per haver-nos fet fills de
   Déu en les aigües baptismals. Cada vegada que diem a Déu Pare, recordem
   el nostre baptisme pel qual vàrem morir al pecat per devenir fills de Déu.
2. Jesús, cansat, li diu a la dona samaritana: “Dóna’m aigua”. Jesús, segur
   que tenia set d’aigua; però, Jesús sobretot volia obrir camí a aquella dona,
   perquè descobrís una altra aigua, que podia saciar la set del seu cor. A la
   dona samaritana li faltava l’aigua de l’amor de Déu per calmar la set de
   felicitat que tota persona humana sent en el fons del seu cor.
   Moguts per aquesta ànsia de felicitat nosaltres obrim pous d’aigües
   corrompudes que no calmen la set que el nostre cor sent. Anem darrere dels
   honors, dels diners, d’una vida còmoda i luxosa. Però res de tots això
   omple el nostre cor. Atansem-nos a Jesús aquests dies de Quaresma,
   diguem-li que ens doni l’aigua que salta fins a la vida eterna. Estem estones
   asseguts amb ell en la solitud del pou de Jacob. Ell ens espera. Preguem.
   Acollim la seva paraula. Busquem moments de silenci, de trobament amb
   Ell. Ell donarà sentit a la nostra vida. Omplirà el nostre cor de felicitat.
3. La dona samaritana deixà la gerra i se n’anà al poble a dir a la gent
   “Veniu a veure el profeta, que m’ha dit tot el que he fet”. Aquella bona
   dona començava a experimentar la salvació, l’amor, la proximitat de Jesús;
   i té la necessitat de comunicar-ho als veïns del seu poble, als seus familiars.
   Qui es troba amb Jesús i sent en el seu interior l’aigua viva que Ell li
   comunica, necessariament la voldrà compartir amb els que germans.
   També nosaltres, si l’Eucaristia de cada diumenge és de veritat
   trobament amb Jesús, si li obrim el cor perquè l’ompli del seu amor, segur
   que també nosaltres direm als que conviuen amb nosaltres el que deien els
   samaritans: “Sabem que aquest és de debò el Salador del món”.