La Quaresma – Camí que fem en companyia
Reflexió sobre els textos litúrgics del segon diumenge de Quaresma – Cicle A
Diumenge passat finalitzàvem la nostra reflexió pensant en el pas que va fer Jesús pel desert, allí va estar acompanyat per l’Esperit Sant i que als nostres dies, la pràctica quaresmal ens porta a pregar (cosa que significa retrobar-nos amb nosaltres i fent-ho amb aquell qui ens ha infós la nostra pròpia vida, amb Déu mateix). Dèiem també que en practicar el dejuni i l’abstinència ens ajudava a sortir de nosaltres mateixos i en fer-ho el que qui primer trobàvem era l’altre. Avui les lectures continuen assenyalant aquesta dinàmica, a la primera lectura Déu demana Abraham sortir de la seva terra i anar a un lloc que Déu mateix li dirà. Abram creurà i farà allò que Déu li indica per aquest acte serà conegut com el home de fe més insigne del Antic Testament i al seu costat, diu el text, tindrà totes les famílies del país. Veiem doncs en la persona d’Abram, aquell que tot i que comença el camí com a individu, al final termina amb la gran companyia d’una família més gran que la seva pròpia.
En una altra imatge, a l’Evangeli veiem com Jesús mateix propicia fer camí en companyia. Ell, abans de pujar a la muntanya convida a tres dels seus deixebles perquè li facin companyia, el text ens convida a sumar-nos a aquesta invitació del Senyor Jesús. Un cop dalt de la muntanya Jesús es transfigura i al seu costat apareixen Moisès i Elies. La veu de Déu completa la imatge que conforma aquest grup.
El Senyor Jesús pren la iniciativa i convida als seus a fer camí junts, un camí que per cert, comporta una pujada i si pensem una mica més, en aquell temps el camí no hauria estat gens fàcil. Pugen junts i dalt de la mutanya els deixebles i nosaltres en persona seva, descobrim allò de bé que resulta estar amb el Senyor. Són les paraules de San Pere les que transmeten aquest sentiment. Estem segurs que aquell dia els deixebles experimentaren dues coses. La primera, que en les dificultats del camí, Jesús mateix ens acompanya, Ell mateix ens hi fa costat. La segona, que al final del camí, trobem la gran alegria de veure’ns participant de la Glòria del Senyor. Una alegría que ens satifà plenament.
Mn. Alfons
