De la Pasqua a la Pentecosta

Tot just abans de morir a la Creu, ens diu l’Evangeli de St. Joan (19, 30):
Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
–Tot s’ha complert.
Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.
Amb la seva mort, Jesús posa punt i final a tota una llarga història. Història que començà amb la creació del cel, la terra i tot el que hi ha. Història que passa per l’esclavitud a Egipte i el pas cap a la llibertat dels fills de Déu, gràcies a l’acció de Déu per mitjà de Moisès. Aquella pasqua prefigurava la que Crist ens ha donat. Aquella pasqua es recordada pel sacrifici d’un anyell amb la sang del qual, s’havia de marcar el llindar de les seves cases. Desprès havia de ser rostit i menjat a corre-cuita com a signe del pas que amb l’ajut de Déu haurien de donar. Un pas que els portava de l’esclavitud a la llibertat. És el que llegim al capítol 12 de llibre de l’Èxode.
Crist és el nou anyell pasqual, que sacrificat per nosaltres esdevé aliment per a la nostra vida. Que amb la seva sang ens dona el perdó dels nostres pecats i així tornem a la vida i llibertat dels fills de Déu.
Però si amb la seva mort Jesús posa punt i final a tota una història amb la seva resurrecció dona el tret d’inici a una nova vida. Una vida que estarà macada per l’acció del seu Esperit. Per això hem començat la nostra reflexió recordant el lliurament de l’Esperit de Crist al seu últim moment de vida humana. Allí ja hi ha el germen de la nova vida. Igual que al llibre del Gènesi quan diu que al principi de tot l’Esperit Sant planejava damunt les aigües ara en els primers moments de la nova vida, de la nova història iniciada pel mateix Crist, és l’Esperit Sant qui també està en mig del poble fidel incobant-la.
És amb la resurrecció de Crist que comença la nova història de la humanitat, ara perdonada i redimida i que amb la gràcia, el do de l’Esperit Sant i la plenitud de la Pentecosta, arribarà als nostre dies i fins i tot a la fi dels temps, portada per Ell mateix.

Mn. Alfons