Ordenació diaconal de Mn. Edinson-Josep Salas i Mn. Gilbert Bea.
L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va ordenar diaques de la Diòcesi d’Urgell els seminaristes Edinson-Josep Salas Guerra i Gilbert Bea Bisa, el dissabte 22 de maig, a l’església del Seminari Diocesà de La Seu d’Urgell.
Fou un dia que omplí de joia tota la Diòcesi i el presbiteri diocesà. Concelebraren amb Mons. Vives, el Rector del Seminari Major Interdiocesà, Mn. Pere Oliva; el Rector del Seminari d’Urgell i Vicerector del Seminari Major Interdiocesà, Mn. Gabriel Casanovas; els Vicaris Generals i Episcopal d’Urgell, i un bon grup de preveres i diaques del presbiteri diocesà. Hi assistiren una bona quantitat de fidels, entre ells, membres de la vida consagrada i familiars i amics dels dos ordenands i els seus companys al Seminari Major d’Urgell i al Seminari Major Interdiocesà. També els membres del Consell Pastoral diocesà que aquell matí havien tingut reunió ordinària.
A la seva homilia l’Arquebisbe, adreçant-se als nous diaques que avui ordenava, els recordà la profunda significació de la seva missió amb les paraules de l’Evangeli de Mateu: “Qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres”. Els diaques estan cridats a una vida de servei desinteressat seguint l’exemple de Crist.
Glossant les lectures de la Paraula de Déu proclamades els animà a “servir i fer guàrdia a la taula de l’Aplec sagrat” en nom de tota la comunitat del poble (Lectura del Llibre dels Nombres). A partir de la seva ordenació diaconal esdevenien mossens, diaques, al servei del Poble de Déu que els ha estat encomanat. Sant Pau, a la segona Carta de Corint (2 Cor. 4-7) recordava que “portem el tresor del ministeri com en gerres de terrissa”, perquè quedi ben clar que el ministeri ve de Déu i no de nosaltres. Mons. Vives remarcà que, malgrat la fragilitat humana, portarien el tresor a dins seu de la gràcia de Déu, subratllant així la importància de la humilitat en el seu ministeri. Glossant l’Evangeli proclamat (Mt. 20, 25-28) Mons. Vives els exhortà a ser servidors ja que el servei humil allibera i els animà a viure dels signes que rebien aquell dia: l’Evangeli (que els seria lliurat), la pregària i l’acceptació del do del celibat. Com el Senyor Jesús, que “no ha vingut a fer-se servir sinó a servir els altres”. Aquell dia els dos nous diaques eren omplerts de l’Esperit Sant tal com ho recorda la pregària d’ordenació: “Feu davallar l’Esperit Sant que els enforteixi amb el do de la gràcia septiforme… perquè puguin complir fidelment el seu ministeri, el servei”.
Finalment, l’Arquebisbe animà els nous diaques a tenir 5 grans confiances: confiança en l’Esperit Sant que els ensenyarà a confiar en Jesucrist i no en les pròpies forces i els fa lliures per al celibat; confiança en l’Església, l’esposa de Crist, que s’ha d’estimar en concret i no en abstracte, amor al bisbe, al presbiteri, a l’església diocesana d’Urgell; confiança en els laics, tal com són amb la seva idiosincràcia i dons propis, acompanyant-los, i no renyant-los; confiança en els pobres, els quals “són els vostres amos” tal com deia St. Vicenç de Paül; confiança en la gràcia de Déu que és més forta que les nostres forces i que els permetria ser lliures per al celibat i els faria sentir petits, humils, com mostrava la seva significativa postració davant l’altar invocant tots els sants.
Després de l’homilia van tenir lloc els ritus d’ordenació amb la promesa davant l’Arquebisbe Joan-Enric i de tots els fidels, de la seva ferma i lliure voluntat de predicar la Paraula de Déu i de complir el seu ministeri de servei segons el voler de Crist i de l’Església, amb plena obediència al Bisbe i els seus successors i la promesa del celibat. A continuació tot el Poble de Déu invocà la Verge Maria i tots els sants implorant la seva ajuda pels nous ministres de l’Església.
A continuació els candidats s’agenollaren i arribà el punt culminant de l’ordenació diaconal: l’Arquebisbe Joan-Enric imposà en silenci les mans damunt el cap dels candidats i invocà l’Esperit Sant amb la pregària consecratòria d’ordenació.
Un cop ordenats, els diaques es revestiren amb l’estola i la dalmàtica, ornaments que signifiquen el seu ministeri de servidors dels pobres i de tot el poble. També reberen el Llibre dels Evangelis que hauran de proclamar en les celebracions litúrgiques. El bes de pau de l’Arquebisbe i dels seus germans en l’orde diaconal clogué el ritu d’ordenació.
En acabar l’Eucaristia, Mn. Edinson-Josep i Mn. Gilbert es van adreçar als fidels en una bella acció de gràcies amb un petit parlament emocionat i molt sentit, recordant totes aquelles persones que els han ajudat en aquest camí vocacional i les seves famílies.
Mn. Edinson-Josep Salas Guerra, fill de Montería (Córdoba, Colòmbia), nasqué el 14 de març de 1982. Recupereu aquí el seu discurs final de l’ordenació diaconal.
Mn. Gilberto Bea Bisa, fill de San Roque (Malilipot-Albay, Filipines), nasqué el 21 de novembre de 1985. Recupereu aquí el seu discurs final de l’ordenació diaconal.
La joiosa celebració acabà amb la benedicció final sobre els dos nous diaques i tot el poble de Déu, i l’anunci per part de l’Arquebisbe que col·laborarien pastoralment a partir d’ara amb dos preveres: Mn. Edinson-Josep, amb Mn. Alfons Velásquez, a les Parròquies de Tremp i Isona i Conca Dellà; i Mn. Gilbert, amb Mn. Gabriel Casanovas, a les Parròquies de Bellver de Cerdanya, Batllia Baridà i Cerdanya.
