Advent: camí a Nadal

Amb l’inici del temps d’Advent, com a poble creient, comencem l’etapa de preparació per arribar a la gran festa del Déu amb nosaltres, és a dir, a la gran festa de Nadal. Són dos les idees que ens hauríen d’acompanyar en aquest temps:
La primera, que estem en un temps de preparació en el qual fem camí. Un camí que ens recorda el que van fer Maria i Josep, que és molt semblant al camí que fan moltes famílies als nostres dies, ple de dificultats, però moguts per l’esperança que ens porta la nova vida del nen Jesús.
La segona, ve donada justament per aquesta imatge del nen Jesús que neix al portal de Betlem. Imatge que és la d’un Déu totpoderós que s’encarna en la fragilitat d’un petit infant. Imatge que fa de Déu, un Déu proper encarnat-identificat amb els més febles i fràgils, cosa que ens recorda les paraules de Jesús mateix a l’Evangeli llegit aquest any en la solemnitat de Crist rei de tot el món: “El Rei els respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.” (Mt. 25, 40). I… aquesta és la clau i el punt central de les festes que celebrarem: Déu Totpoderós, el creador del cel i de la terra, té cura de nosaltres, els febles, els fràgils, els qui en el camí caiem, però que amb el seu ajut ens aixequem, els qui avancem en mig de les dificultats, però que moguts per l’esperança d’una nova vida, cerquem l’alegria d’una nova vida.
Per tant, aquest temps d’advent que ara comencem ens ha de portar a fer una preparació per celebrar les festes de Nadal com una identificació amb els més fràgils, en aquells que més necessiten la nostra atenció. Fer-ho, ens portarà a una nova vida, més humana. Fer-ho, farà que aquell nen que neix a Betlem continuï la seva obra d’encarnació al nostre temps. Com a conseqüència, el gran misteri que es va produir fa dos mil anys, avui dia es continuarà actualitzant i aleshores podrem celebrar amb gran alegria el temps de Nadal.

Bon i Sant Nadal!

Mn. Alfons